Què és exactament el crim organitzat? Què el distingeix dels altres tipus de delictes? Per què aquest crim ha anat en augment? Com s’ha transformat al llarg del temps i quins factors ho han provocat? Com s’està actuant davant d’aquesta situació i què és el que no funciona? S’haurien de prendre altres mesures o simplement no hi ha res a fer?
El crim organitzat es coneix com el conjunt d’activitats criminals planificades amb el propòsit d’obtenir certs beneficis econòmics, amb una divisió de treball estructurada jeràrquicament, amb l’ús directa o indirecta de la violència, la intimidació i l’existència de corrupció de varis oficials del govern o de l’estructura social.
Es distingeixen dels altres tipus de delictes perquè són operacions jerarquitzades i preparades amb antelació, utilitzen les empreses com a façanes legals, hi ha una divisió de tasques (no hi ha una visió global de l’organització), i per últim, existeix el contacte amb personatges d’àmbit social, polític i financer.
El crim organitzat ha sofert diversos canvis al llarg de la història.
En primer lloc, cal dir que actualment té un paper molt més important que no pas fa uns quants anys, “aquest fenomen s’està estenent acceleradament” afirma Joan Queralt. Aquest fet té, però, una explicació. Avui en dia, l’economia és un dels aspectes més importants que regeixen la societat actual, però tenint en compte el context de crisi en el que estem i observant com aquesta està en descens, la corrupció, la competència maligna i el desig de guanyar diners de qualsevol forma provoca aquest increment de la criminalitat. Els negocis relacionats amb el tràfic d’estupefaents, drogues i persones donen un moviment de diners il·legals enorme (la xifra d’aquests negocis del crim organitzat s’aproxima als 1000 bilions de dòlars per any) i, per tant, podem dir que es tracta d’una autèntica indústria impossible de parar.
En segon lloc, cal destacar que el crim organitzat ha canviat pel que fa a la seva naturalesa, ja que ara es tracta d’un fenomen transnacional, és a dir, que la mundialització l’ha modificat clarament, perquè les relacions, les xarxes, les activitats i les connexions transnacionals són molt habituals, gràcies, sobretot, als avenços tecnològics en el món del transport i de la comunicació. Aquest fet facilita molt el fet que les seves activitats siguin molt més lliures i amb menys complicacions que fa uns quants anys.
Però si el crim organitzat ha augmentat considerablement durant els últims anys, per què les institucions polítiques i socials no actuen correctament davant d’aquesta situació? En primer lloc, tal i com va dir el sociòleg José Vidal-Beneyto: “si s’acabés amb el secret bancari, comptes numerats i paradisos fiscals, podrien aparèixer proves de corrupció de polítics i a més un arsenal fiscal submergit que incriminaria empreses i corporacions molt importants”, cosa que no interessa en absolut a les cúpules tant polítiques com socials de tot el món. A més a més, tal i com Queralt va dir en una conferència, “la màfia i els polítics van de la mà. Tenen molta complicitat a causa dels interessos econòmics tant legals com il·legals.”
És veritat que diferents organitzacions, fins i tot la ONU, han anat convocant congressos per lluitar en contra del crim organitzat, però tot i així, els resultats no han estat molt satisfactoris. A més a més, segons el francès Jean de Maillard, “el sistema financiero actual y la criminalidad organizada se refuerzan mutuamente”.
Tot i així, avui en dia no és gens fàcil acabar amb el crim organitzat.
Primerament, els mafiosos actuals s’han tornat més invisibles i intangibles, perquè han après que només són notícia quan cometen assassinats i per tant, mentre passin desapercebuts, ningú actuarà en contra d’ells. En segon lloc, els grups criminals treballen a nivell mundial, en canvi, la policia es reserva dins les fronteres nacionals que li pertoquen, cosa que causa una incompetència a l’hora de treballar en grup. Per últim, cal afegir que hi ha molta dificultat a l’hora d’accedir a les fonts d’informació.
Per tant, si els polítics no fan res per aturar el crim organitzat, qui ha de lluitar en contra d’aquest gran problema que condiciona el desenvolupament d’un país?
En aquest punt és on intervenen la feina dels periodistes d’investigació: gent atrevida i lluitadora que simplement volen descobrir la realitat. Gent que lluita i posa en perill la seva vida. Els periodistes d’investigació han de ser primer de tot, i segons Kaputzinsky, bones persones, ja que així es poden implicar i ser part del que s’escriu. A més a més, un periodista incapaç de descobrir la veritat portarà a sobre un gran càrrec de consciència, ja que hauria pogut evitar il·legalitats intentant descobrir la veritat (Giuseppe Fava).
Però, compensa posar en perill la teva vida per a descobrir què és el que s’amaga darrera dels crims organitzats? Querat va donar una possible resposta. Segons ell “no es tracta d’obtenir compensacions, sinó d’entendre el periodisme com un instrument per a descobrir la veritat i poder construir una societat més justa i millor informada en la realitat que viu”.
Per a finalitzar, cal destacar que aquests periodistes reben amenaces diàries que acaben molts cops amb la mort. La protecció és nul·la i sempre que s’ha comès algun assassinat d’aquest caire ningú ha demanat explicacions ja que el periodisme d’investigació es veu en recel per altres tipus de periodisme. No és que els polítics estiguin a favor de la il·legalitat, és, simplement, que aquest tipus de periodisme no interessa. Actualment els beneficis econòmics són l’únic que importa i, per tant, la gent no està disposada a donar la cara.
Marta Cerqueda i Estel Galí
El crim organitzat es coneix com el conjunt d’activitats criminals planificades amb el propòsit d’obtenir certs beneficis econòmics, amb una divisió de treball estructurada jeràrquicament, amb l’ús directa o indirecta de la violència, la intimidació i l’existència de corrupció de varis oficials del govern o de l’estructura social.
Es distingeixen dels altres tipus de delictes perquè són operacions jerarquitzades i preparades amb antelació, utilitzen les empreses com a façanes legals, hi ha una divisió de tasques (no hi ha una visió global de l’organització), i per últim, existeix el contacte amb personatges d’àmbit social, polític i financer.
El crim organitzat ha sofert diversos canvis al llarg de la història.
En primer lloc, cal dir que actualment té un paper molt més important que no pas fa uns quants anys, “aquest fenomen s’està estenent acceleradament” afirma Joan Queralt. Aquest fet té, però, una explicació. Avui en dia, l’economia és un dels aspectes més importants que regeixen la societat actual, però tenint en compte el context de crisi en el que estem i observant com aquesta està en descens, la corrupció, la competència maligna i el desig de guanyar diners de qualsevol forma provoca aquest increment de la criminalitat. Els negocis relacionats amb el tràfic d’estupefaents, drogues i persones donen un moviment de diners il·legals enorme (la xifra d’aquests negocis del crim organitzat s’aproxima als 1000 bilions de dòlars per any) i, per tant, podem dir que es tracta d’una autèntica indústria impossible de parar.
En segon lloc, cal destacar que el crim organitzat ha canviat pel que fa a la seva naturalesa, ja que ara es tracta d’un fenomen transnacional, és a dir, que la mundialització l’ha modificat clarament, perquè les relacions, les xarxes, les activitats i les connexions transnacionals són molt habituals, gràcies, sobretot, als avenços tecnològics en el món del transport i de la comunicació. Aquest fet facilita molt el fet que les seves activitats siguin molt més lliures i amb menys complicacions que fa uns quants anys.
Però si el crim organitzat ha augmentat considerablement durant els últims anys, per què les institucions polítiques i socials no actuen correctament davant d’aquesta situació? En primer lloc, tal i com va dir el sociòleg José Vidal-Beneyto: “si s’acabés amb el secret bancari, comptes numerats i paradisos fiscals, podrien aparèixer proves de corrupció de polítics i a més un arsenal fiscal submergit que incriminaria empreses i corporacions molt importants”, cosa que no interessa en absolut a les cúpules tant polítiques com socials de tot el món. A més a més, tal i com Queralt va dir en una conferència, “la màfia i els polítics van de la mà. Tenen molta complicitat a causa dels interessos econòmics tant legals com il·legals.”
És veritat que diferents organitzacions, fins i tot la ONU, han anat convocant congressos per lluitar en contra del crim organitzat, però tot i així, els resultats no han estat molt satisfactoris. A més a més, segons el francès Jean de Maillard, “el sistema financiero actual y la criminalidad organizada se refuerzan mutuamente”.
Tot i així, avui en dia no és gens fàcil acabar amb el crim organitzat.
Primerament, els mafiosos actuals s’han tornat més invisibles i intangibles, perquè han après que només són notícia quan cometen assassinats i per tant, mentre passin desapercebuts, ningú actuarà en contra d’ells. En segon lloc, els grups criminals treballen a nivell mundial, en canvi, la policia es reserva dins les fronteres nacionals que li pertoquen, cosa que causa una incompetència a l’hora de treballar en grup. Per últim, cal afegir que hi ha molta dificultat a l’hora d’accedir a les fonts d’informació.
Per tant, si els polítics no fan res per aturar el crim organitzat, qui ha de lluitar en contra d’aquest gran problema que condiciona el desenvolupament d’un país?
En aquest punt és on intervenen la feina dels periodistes d’investigació: gent atrevida i lluitadora que simplement volen descobrir la realitat. Gent que lluita i posa en perill la seva vida. Els periodistes d’investigació han de ser primer de tot, i segons Kaputzinsky, bones persones, ja que així es poden implicar i ser part del que s’escriu. A més a més, un periodista incapaç de descobrir la veritat portarà a sobre un gran càrrec de consciència, ja que hauria pogut evitar il·legalitats intentant descobrir la veritat (Giuseppe Fava).
Però, compensa posar en perill la teva vida per a descobrir què és el que s’amaga darrera dels crims organitzats? Querat va donar una possible resposta. Segons ell “no es tracta d’obtenir compensacions, sinó d’entendre el periodisme com un instrument per a descobrir la veritat i poder construir una societat més justa i millor informada en la realitat que viu”.
Per a finalitzar, cal destacar que aquests periodistes reben amenaces diàries que acaben molts cops amb la mort. La protecció és nul·la i sempre que s’ha comès algun assassinat d’aquest caire ningú ha demanat explicacions ja que el periodisme d’investigació es veu en recel per altres tipus de periodisme. No és que els polítics estiguin a favor de la il·legalitat, és, simplement, que aquest tipus de periodisme no interessa. Actualment els beneficis econòmics són l’únic que importa i, per tant, la gent no està disposada a donar la cara.
Marta Cerqueda i Estel Galí
0 Response to "Quan explotarà la bombolla criminal?"