“Els mitjans de comunicació s’han de reinventar”
Ahir vam saber que el Seattle Post-Intelligencer, diari de gran tirada dels Estats Units, a partir d’avui passarà a ser única i exclusivament digital, ja que la crisi els ha fet eliminar la versió en paper. Vostè que és subdirector de La Vanguardia, i Degà del Col·legi de Periodistes, pensa que la comunicació està patint una crisi del paper?
El mitjans de comunicació pateixen dues crisis, una és la crisis econòmica general, i l’altre és una crisi de model. La crisi de model va començar abans que l’econòmica, i aquesta el que va fer és accelerar-la i posar-la en evidència. Aquesta crisi està estretament vinculada a l’impacte de les noves tecnologies i al canvi d’hàbits dels ciutadans: la gent s’informa d’unes altres maneres i les xarxes permeten una comunicació interpersonal que no permeten els mitjans convencionals.
Els mitjans convencionals s’han de reinventar. La crisi econòmica ha provocat una gran caiguda de la publicitat, principal font de finançament de qualsevol premsa escrita, cosa que provoca que els mitjans hagin de modificar la seva manera de fer i treballar. De totes maneres, jo crec que el suport paper seguirà existint per dos motius: un perquè hi ha una generació que encara té l’hàbit de llegir amb diaris de paper, i l’altre perquè el suport paper permet una lectura de més profunditat i més tranquil·litat que el suport digital.
Llavors vostè pensa que en futur proper això no li passarà a La Vanguardia? És a dir, s’extingirà el model paper?
Penso que La Vanguardia tindrà un suport paper i una versió digital alhora per bastant de temps. En aquest moment, la versió paper té un poder molt important en quant al finançament i la versió digital té un pes important en l’audiència però no en el finançament perquè la publicitat a Internet és molt més barata i no aporta tants beneficis com la del paper. Actualment, el paper finança la versió digital, potser en el futur serà a l’inrevés. Jo crec que seguirà havent-hi els dos suports entre altres coses perquè el món digital necessita tenir antenes exteriors i el paper és una molt bona antena.
Internet presenta una amenaça o un aliat pels diaris tradicionals?
Jo no crec que sigui una amenaça. Les crisis es produeixen quan acaba un món i en comença un altre, i en aquests moments de transició entre el món que s’acaba i el que comença hi ha moments d’incertesa. Ara ens trobem en aquest punt d’incertesa i de turbulències, que obliga a adaptar-se als temps que estan canviant.
El més important, i el que defensem des del Col·legi de Periodistes és el nucli central: el periodisme. L’important és el periodisme d’investigar, de descobrir, de tenir eines per saber què és veritat i què no,... independentment del canal per on després surti. El que hem d’intentar és que no es perdi l’essència del periodisme que defensava Huertas, per exemple.
Fins a quin punt són importants les audiències?
Les audiències són molt importants per què són el que et proporciona que tinguis més publicitat i aquesta proporciona els diners. Llavors, la gent far+a qualsevol cosa per les audiències. El que nosaltres defensem és que existeixen audiències quantitatives i qualitatives, que significa que tu pots tenir molta audiència, però, quin tipus d’audiència tens? No és el mateix arribar, amb tots els respectes, a una mestressa de casa que arribar a un professor d’universitat.
És important que hi hagi mitjans que tinguin audiències grans per que hi hagi una cohesió a la societat, per què això significa que hi ha una bona part de la població que comparteix les mateixes informacions, cosa bàsica per la cohesió social, ja que gent molt diferent entre elles tenen unes mateixes bases d’informació.
I llavors vostè què proposa per aconseguir que l’audiència no es fragmenti i es centri en alguns mitjans en concret?
Jo el que proposo és que els mitjans generalistes han de tenir la responsabilitat de seguir fent l’impossible per tenir audiències importants.
I no creu que una opció per augmentar l’audiència de La Vanguardia en aquest cas seria treure’n un edició en català? Hi ha alguna projecció de futur?
És un projecte que tenim i que si no estiguéssim en crisis ja estaria fet. Si no està fet, és únicament un problema de costos.
Sovint ha sonat que l’Avui algun dia podrà passar a ser una versió en català de La Vanguardia, pel simple fet que el Grup Godó consta d’un 40 % de les accions d’aquest diari català. Què hi té vostè a dir a aquests rumors?
L’Avui mai serà igual que La Vanguardia perquè s’ha de tenir clar que són dos diaris diferents amb dos públics completament diferents. El que sí que podria passar és que si algun dia es publiqués la versió catalana de La Vanguardia, el Grup Godó deixés de tenir el 40 % de les accions de l’Avui.
I ara, centrant-nos una mica més en Huertas i en la seva feina al Col·legi de Periodistes... Vostè va ser el successor de Josep Maria Huertas en el deganat del Col·legi de Periodistes. En la seva proclamació va dir que es comprometia a centrar la seva gestió en “els valors que defensava Huertas”. Després de dos anys de deganat, quin balanç ens podria fer de la seva feina? Creu que ha aconseguit complir els seus objectius i treballar seguint els valors de l’antic degà?
Jo penso que sí. És el que estem fent a través de manifestacions públiques i comunicats des del Col·legi de Periodistes, estem intentant preservar els valors del periodisme en moments de crisi. Hem creat les beques Huertas, hem creat les tarifes mínimes per què es paguin preus dignes als periodistes, que també era una obsessió del Huertas. També ens impliquem en fomentar la lectura de premsa a les escoles.
Jo vaig coincidir al treballar amb ell a el Periódico, ell era cap de Redacció i jo cap de secció, hem tingut molta relació. És més, si jo em vaig implicar al Col·legi de Periodistes és per què ell era el degà, sinó mai m’ho hagués plantejat. Crec que la junta, majoritàriament seguim defensant els valors de Huertas: la independència, l’esperit crític, la opinió pròpia... Sincerament no ho podria entendre d’una altra manera.
I vostè creu que aquests valors han modificat amb l’època? Potser a l’època franquista eren diferents a actualment?
Si em preguntes si els valors que defensava Huertas estan en el seu millor moment he de dir-te que no. Els periodistes, globalment com a professió, hem fet moltes renúncies últimament i potser la crisi ajudarà a obrir els ulls a molta gent que es pensava que era part de les empreses i que es pensava que formava part de la seva estratègia s’adonarà que ja no en forma part. Un periodista, com era el Huertas, ha de ser incòmode pels poders polítics però alhora ha de ser incòmode pels seus propis directors, per els caps de les empreses on treballa. És aquest sentiment el que ha de passar a les noves generacions.
I per acabar, avui, a la pàgina del Col·legi de Periodistes, he vist que esmentàveu el problema que es presenta avui en dia amb la quantitat de periodistes que sorgeixen de cada promoció a les Universitats catalanes i espanyoles i els pocs llocs de treball que hi ha actualment als mitjans. He vist que des de les facultats es demana que es valorin més els llicenciats. Què en penseu des del Col·legi?
Nosaltres el que estem demanant és a les Universitats que reflexionin si és sostenible que hi hagi a Catalunya 7 facultats de periodisme i en tot Espanya més de 40, que es poden multiplicar amb Bolonya, ja que a diferència de l’ensenyament de medicina o enginyeria, muntar una facultat de periodisme és molt fàcil. Penso que s’està generant un excessiu nombre d’alumnes.
Mar Sabé i Miquel López - Egea
0 Response to "En exclusiva, entrevista a Josep Carles Rius"