Mitjans locals, privats i públics, s’uneixen en una lluita descarnada contra els mitjans generalistes
A cop d’ull, els mitjans locals sembla que ho tinguin tot en contra; són una minoria que lluita per sobreviure davant l’èlit dels grans mitjans, nacionals i estatals. Com s’ho fan amb uns pressupostos que, per desgràcia, són tirant a baixos? I amb la inevitable fugida de talents cap els grans mitjans? I com se les apanyaran davant la implantació de la TDT? Aquest matí s’han reunit un grup de professionals del món dels mitjans locals per respondre a totes aquestes preguntes i introduir-nos a un sector de la comunicació que, fins ara, ens era desconegut. Marc Melillas, director general de la Xarxa Audiovisual, Juan Cal, director executiu del Grup Segre, i Anna Esteve, directora de mitjans de comunicació de l’Hospitalet han estat els convidats a aquesta taula rodona tan interessant, presentada per un ex alumne de la facultat actualment exercint de cap de platós de BTV; Germán García. Tots tres han tractat el tema de les audiències i de com la seva feina difereix però, a la vegada, s’assimila a la dels mitjans generalistes. Un clar exemple d’això és l’objectiu dels mitjans locals davant el seu públic: les grans televisions o els grans diaris busquen aconseguir la màxima audiència, en canvi; els mitjans locals han de potenciar la seva oferta de serveis davant una audiència determinada i que els determina. Una característica que les uneix és que l’audiència dels dos tipus de mitjans segueixen la mateixa franja horària i el mateix grau de consum.
Això de ser l’encarregat d’un mitjà local no és bufar i fer ampolles i després d’un bon temps “al peu del canó”, Juan Cal sap de què parla; ens remet a l’any 1982, quan el diari Segre era el tercer de Lleida fins que el 84, La Mañana (premsa falangista de l’època) es tanca durant un any, succés que permet al Segre posicionar-se com a diari líder a Lleida, una província on, com bé ens diu Juan Cal “difícilment hi caben dos”. A partir d’aquí, el creixement del Grup Segre és imparable: neix Segre Ràdio, Lleida TV i Lleida.com. Però avui, Juan Cal ens prevé de l’etapa post-crisi que ens cau a sobre i recomana una integració de les redaccions per tal d’obtenir un sol producte i un “aprimament” del mitjà amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència.
D’altre banda, després d’11 anys treballant a BTV, Anna Esteve ha passat a ser directora dels mitjans de comunicació de l’Hospitalet i, al igual que Juan Cal, també ha mencionat la creació de redaccions úniques que serveixin per a tot (ràdio, TV, Internet...) però sobretot ha tractat el tema de la proximitat amb l’espectador. Ha remarcat que el que els distingeix davant els grans mitjans comunicatius és la necessitat d’oferir una informació propera al client. Aquest és el fort de les petites cadenes de televisió: l’oferta d’informació local.
Tot i que en Juan Cal i l’Anna Esteve s’han centrat en mitjans diferents, ell en la premsa i ella en televisió, coincidien en que cal mantenir una fidelitat davant la identificació territorial; el Grup Segre amb Lleida (el seu ciment identitari) i Hospitalet manté l’aposta d’identificar-se com a ciutat pròpia davant Barcelona. Ambdós han parlat del compromís que tenen amb la seva clientela ja que no és tan la quantitat de l’audiència sinó la qualitat dels serveis que li ofereixen a aquesta. Marc Melilla ens ha presentat la Xarxa Audiovisual Local que nasqué de la necessitat que tenien les xarxes locals de coordinar-se entre elles.
Aquesta cooperació entre els mitjans “petits” permet una millor oferta de programació i continguts. La lluita, diu, no va tan dirigida a superar a les grans cadenes sinó a prestar un millor servei. Les superen en una cosa i és que no existeix aquesta pressió de mantenir el lideratge en audiència, al revés: han de ser capaces d’apostar pel risc i per la innovació, mantenint-se fidels a la identificació territorial. En una època on, com bé descriu Juan Cal, no existeix ni el futur ni el present, on estem congelats en el temps; la unió entre els mitjans locals davant els generalistes es fa realment necessari.
Laura Agustí
A cop d’ull, els mitjans locals sembla que ho tinguin tot en contra; són una minoria que lluita per sobreviure davant l’èlit dels grans mitjans, nacionals i estatals. Com s’ho fan amb uns pressupostos que, per desgràcia, són tirant a baixos? I amb la inevitable fugida de talents cap els grans mitjans? I com se les apanyaran davant la implantació de la TDT? Aquest matí s’han reunit un grup de professionals del món dels mitjans locals per respondre a totes aquestes preguntes i introduir-nos a un sector de la comunicació que, fins ara, ens era desconegut. Marc Melillas, director general de la Xarxa Audiovisual, Juan Cal, director executiu del Grup Segre, i Anna Esteve, directora de mitjans de comunicació de l’Hospitalet han estat els convidats a aquesta taula rodona tan interessant, presentada per un ex alumne de la facultat actualment exercint de cap de platós de BTV; Germán García. Tots tres han tractat el tema de les audiències i de com la seva feina difereix però, a la vegada, s’assimila a la dels mitjans generalistes. Un clar exemple d’això és l’objectiu dels mitjans locals davant el seu públic: les grans televisions o els grans diaris busquen aconseguir la màxima audiència, en canvi; els mitjans locals han de potenciar la seva oferta de serveis davant una audiència determinada i que els determina. Una característica que les uneix és que l’audiència dels dos tipus de mitjans segueixen la mateixa franja horària i el mateix grau de consum.
Això de ser l’encarregat d’un mitjà local no és bufar i fer ampolles i després d’un bon temps “al peu del canó”, Juan Cal sap de què parla; ens remet a l’any 1982, quan el diari Segre era el tercer de Lleida fins que el 84, La Mañana (premsa falangista de l’època) es tanca durant un any, succés que permet al Segre posicionar-se com a diari líder a Lleida, una província on, com bé ens diu Juan Cal “difícilment hi caben dos”. A partir d’aquí, el creixement del Grup Segre és imparable: neix Segre Ràdio, Lleida TV i Lleida.com. Però avui, Juan Cal ens prevé de l’etapa post-crisi que ens cau a sobre i recomana una integració de les redaccions per tal d’obtenir un sol producte i un “aprimament” del mitjà amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència.
D’altre banda, després d’11 anys treballant a BTV, Anna Esteve ha passat a ser directora dels mitjans de comunicació de l’Hospitalet i, al igual que Juan Cal, també ha mencionat la creació de redaccions úniques que serveixin per a tot (ràdio, TV, Internet...) però sobretot ha tractat el tema de la proximitat amb l’espectador. Ha remarcat que el que els distingeix davant els grans mitjans comunicatius és la necessitat d’oferir una informació propera al client. Aquest és el fort de les petites cadenes de televisió: l’oferta d’informació local.
Tot i que en Juan Cal i l’Anna Esteve s’han centrat en mitjans diferents, ell en la premsa i ella en televisió, coincidien en que cal mantenir una fidelitat davant la identificació territorial; el Grup Segre amb Lleida (el seu ciment identitari) i Hospitalet manté l’aposta d’identificar-se com a ciutat pròpia davant Barcelona. Ambdós han parlat del compromís que tenen amb la seva clientela ja que no és tan la quantitat de l’audiència sinó la qualitat dels serveis que li ofereixen a aquesta. Marc Melilla ens ha presentat la Xarxa Audiovisual Local que nasqué de la necessitat que tenien les xarxes locals de coordinar-se entre elles.
Aquesta cooperació entre els mitjans “petits” permet una millor oferta de programació i continguts. La lluita, diu, no va tan dirigida a superar a les grans cadenes sinó a prestar un millor servei. Les superen en una cosa i és que no existeix aquesta pressió de mantenir el lideratge en audiència, al revés: han de ser capaces d’apostar pel risc i per la innovació, mantenint-se fidels a la identificació territorial. En una època on, com bé descriu Juan Cal, no existeix ni el futur ni el present, on estem congelats en el temps; la unió entre els mitjans locals davant els generalistes es fa realment necessari.
Laura Agustí
0 Response to "Uns mitjans més propers a l'espectador"