Avui s’ha realitzat una conferència anomenada “La Immigració com Audiència”. Hi han participat Verònica Chelotti (directora de comuniació de Canal Latino TV, procedent d’Argentina), Úrsula Santa Cruz (secretària d’assumptes socials de la Federació d’Entitats Peruanes a Catalunya i responsable de gènere i immigració de l’associació de nous col·lectius) i Cinthya Uribe (periodista, bloggera i col·laboradora de KY Magazine).
Leo Garriga, la moderadora del debat i antiga alumna de la casa, ha començat la taula de debat esmentant els que serien els temes a tractar com quina era la relació entre els col·lectius d’immigrants i els mitjans de comunicació dels llocs on venen a viure, si caldria que hi hagués una fusió, adaptar-nos nosaltres a ells o ells a nosaltres i si seria necessari que rebessin informació tant del país d’origen com del de residència.
Totes tres han respós de manera similar i tot i que les tres fossin d’origen latinoamericà i es centressin en els immigrants del seu continent, també parlaven dels procedents de tots els racons del món. Ha parlat en primer lloc Cinthya Uribe i ha començat dient que principalment surtia Mèxic a les notícies per assumptes criminals. Ha seguit explicant que molts immigrants viuen en una situació de dualitat, amb un peu a cada banda i que només podien informar-se de l’actualitat del seu país o bé per telèfon o bé per internet, ja que no hi ha molt més i aquí és on entren en acció els mitjans especialitzats, aquells dirigits especialment als immigrants. Els medis del nostre país ofereixen notícies sobre els seus països d’origen que potser no tenen cap interés informatiu per aquests col·lectius. Creu que la immigració és una forma d’enriquiment cultural i que la integració i normalització de les seves situacions és un factor positiu tant per ells com per nosaltres perquè porten amb si un gran bagatge cultural i és una experiència força enriquidora. Ha mencionat també l’important treball de BTV en la seva secció de idiomes.
Úrsula Santa Cruz ha iniciat la seva intervenció preguntant-se quin paper assignen els mitjans als immigrants, ja que molts cops estereotipan i provoquen prejudicis en la societat i en el cas de que se’n parli bé, només es refereixen com ajuden en l’enriquiment de l’economia. La sobrepresentació d’aquests col·lectius donen sensació d’invasió o de por i es produeixen tòpics en la societat. A més ha dit que s’invisibilitza a les dones en el seu fort paper en la immigració i que hi ha molts més temes a parlar i mai es diu res sobre la immigració com a factor social positiu. També opina que no se sent la veu dels immigrants respecte temes com l’estatut o l’avortament o que tant com ells tenen la obligació de conèixer la nostra cultura, nosaltres tenim que conèixer la seva i els medis han de formar part d’aquest fenòmen social.
Finalment, Veronica Cheloti ha dit que el 15% de Catalunya és immigrant i el 11’3% de la societat espanyola també ho és, a més, la realitat que es mostra als medis no és la mateixa que es mostra al carrer, per la televisió ells són els altres, no hi ha llatins a televisions locals per exemple i creu que hi ha una falta de representació dels col·lectius immigrants a la societat. Ha dit que la intervenció en la opinió pública dels medis especialitzats donaria una nova visió. S’ha interessat en la nostra opinió sobre el futur d’aquests medis i ha remarcat que com que hi ha realitats diferents, hi ha necessitats comunicatives diferents.
Per acabar, s’ha fet un torn de preguntes en el que ha sortit molts cops la sèrie televisiva Aída i de la evolució de la relació entre els col·lectius.
Leyre Gomez
Totes tres han respós de manera similar i tot i que les tres fossin d’origen latinoamericà i es centressin en els immigrants del seu continent, també parlaven dels procedents de tots els racons del món. Ha parlat en primer lloc Cinthya Uribe i ha començat dient que principalment surtia Mèxic a les notícies per assumptes criminals. Ha seguit explicant que molts immigrants viuen en una situació de dualitat, amb un peu a cada banda i que només podien informar-se de l’actualitat del seu país o bé per telèfon o bé per internet, ja que no hi ha molt més i aquí és on entren en acció els mitjans especialitzats, aquells dirigits especialment als immigrants. Els medis del nostre país ofereixen notícies sobre els seus països d’origen que potser no tenen cap interés informatiu per aquests col·lectius. Creu que la immigració és una forma d’enriquiment cultural i que la integració i normalització de les seves situacions és un factor positiu tant per ells com per nosaltres perquè porten amb si un gran bagatge cultural i és una experiència força enriquidora. Ha mencionat també l’important treball de BTV en la seva secció de idiomes.
Úrsula Santa Cruz ha iniciat la seva intervenció preguntant-se quin paper assignen els mitjans als immigrants, ja que molts cops estereotipan i provoquen prejudicis en la societat i en el cas de que se’n parli bé, només es refereixen com ajuden en l’enriquiment de l’economia. La sobrepresentació d’aquests col·lectius donen sensació d’invasió o de por i es produeixen tòpics en la societat. A més ha dit que s’invisibilitza a les dones en el seu fort paper en la immigració i que hi ha molts més temes a parlar i mai es diu res sobre la immigració com a factor social positiu. També opina que no se sent la veu dels immigrants respecte temes com l’estatut o l’avortament o que tant com ells tenen la obligació de conèixer la nostra cultura, nosaltres tenim que conèixer la seva i els medis han de formar part d’aquest fenòmen social.
Finalment, Veronica Cheloti ha dit que el 15% de Catalunya és immigrant i el 11’3% de la societat espanyola també ho és, a més, la realitat que es mostra als medis no és la mateixa que es mostra al carrer, per la televisió ells són els altres, no hi ha llatins a televisions locals per exemple i creu que hi ha una falta de representació dels col·lectius immigrants a la societat. Ha dit que la intervenció en la opinió pública dels medis especialitzats donaria una nova visió. S’ha interessat en la nostra opinió sobre el futur d’aquests medis i ha remarcat que com que hi ha realitats diferents, hi ha necessitats comunicatives diferents.
Per acabar, s’ha fet un torn de preguntes en el que ha sortit molts cops la sèrie televisiva Aída i de la evolució de la relació entre els col·lectius.
Leyre Gomez
0 Response to "La Immigració com Audiència"