.

Òscar Nogueira explica que els factors que formen l’espectador són els legisladors (s’ha d’ampliar el marc legal), els espectadors (han de ser prou professionals per saber el que volen mirar), els operadors de televisió i els anunciants i mercat publicitari (han de ser més responsables de la televisió que estan alimentant). Ell s’ha centrat bàsicament en els televisius.

Ha parlat de la fragmentació de l’audiència, només cal fixar-se en que les cadenes generalistes (TV3, C33, TV1,..) han passat de formar part d’un 97% l’any 93 a un 63,7% en aquest any. Però TV3 no només té en compte la valoració quantitativa, com diu ell: “L’audiència no és l’únic criteri en la decisió de la programació de TV3”, sinó que també la qualitativa, és a dir, hi ha un Jurat d’Espectadors de 500 persones que veuen la programació i que seguidament la valoren. Òscar Nogueira anota: “Les dades d’audiència donen una informació que no té ningú al món”.

Per altre banda, Carles Balagué enfoca més el seu discurs en els espectadors del cinema. Explica que actualment hi ha espectadors individuals, potenciats per la imatge, i que les fronteres entre aquests són bastant confoses. Per tant, cada persona decideix el que vol veure i el que no. Com diu ell: “Tot depèn de vosaltres, vosaltres sabeu el que trieu”.

A més a més, comenta que sempre hi ha hagut un problema educatiu, ja que mai s’ha fet una assignatura sobre la història del cinema en imatges.

Òscar Nogueira diu que hi ha un 88% d’espectadors de la televisió, en canvi, hi ha un 5% pel que fa al cinema. Per tant, diu que els diaris parlaran més d’aspectes relacionats amb la televisió, ja que afecta a molta més gent. Davant d’això, Carles Balagué creu que s’ha de seguir el model francès de programació, perquè aquests dediquen cada dia un temps determinat a les estrenes cinematogràfiques i alhora produeixen programes d’educació.