“Els joves tenen més similituds que diferències, encara que es tracti de països molt diferents”
Avui dimecres 18 de març a les 10 hores ha tingut lloc la conferència sobre Els joves també són audiència. Però, com són?. La moderadora Mireia Tomàs, supervisora de planificació d’Universal McCann, ha presentat a la ponent Pilar Pérez. Pérez és managing director de l’institut d’investigació Millward-Brown. També ha participat en el món de la docència i és la vocal d’AEDEMO.
La conferència s’ha basat en un estudi realitzat per la multinacional Millward-Borwn sobre el target dels joves. L’estudi tracta d’una radiografia sobre aquest grup, ja que és un dels més actius, agraïts i predisposats a rebre informació publicitària. S’ha realitzat en deu països europeus (en les principals capitals europees), entrevistant a més de 300 joves, tant a través de reunions de grup com d’entrevistes etnogràfiques (seguir al jove en les seves activitats quotidianes). Els joves tenen entre 18 i 25 anys i el percentatge d’homes i dones és equitatiu.
Tot i que es tracta de països molt diferents, hi ha hagut més similituds que diferències entre el target jove d’aquests mateixos. Les úniques diferències que s’han observat vénen donades a causa de la situació del país o bé de les arrels culturals dels joves. Seguidament Pilar Pérez ha fet un repàs dels joves dels diferents països (Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Polònia, Turquia, Rússia, Hongria i Txèquia).
La ponent ha seguit explicant que els joves tenen una “doble personalitat”, és a dir, volen viure el present, i ho demostren a través de l’oci però, també són conscients que s’han de preparar pel futur i han de fer un esforç, formant-se.
A més a més, els joves necessiten una activitat constant i intensa, necessiten relacionar-se, comunicar-se. D’aquí se’n deriva el “xip” tecnològic que porten integrat; l’hàbit tecnològic (ordinador, videoconsola, mòbil, portàtil, Ipod, etc.).
Una de les passions dels joves és viatjar; volen recórrer món però sense anar-se’n de casa dels pares.
Els joves viuen en una època de narcisisme i on la imatge externa té una importància cabdal. Aquests busquen un ideal de bellesa: els models. També ha augmentat notablement el culte al cos ja sigui a través de la cirurgia estètica o de l’anorèxia.
També ha exposat la idea que els valors tradicionals estan caducats. Per exemple: abans es feia el servei militar, ara ja no; el casament marcava un abans i un després, etc.
Però el que resumeix i fa una síntesi de la conferència és l’antiga frase de Descartes de: “Penso i després existeixo”, actualment modificada: “Canvio i després existeixo”. Que ve a dir que el ritme de canvi és frenètic i tot té una data de caducitat. D’aquí se’n desprèn el fenomen IKEA o Zara, que precisament consisteixen en comprar objectes o roba barata, per així poder-la canviar quan ens n’haguem cansat o bé quan la moda hagi canviat. Les aspiracions dels joves són tenir diners i èxit; triomfar en la vida. I les preocupacions són moltes però la que més es repeteix és la de trobar la pròpia identitat enmig de tants joves similars .
Pilar Pérez ha acabat la conferència fent un repàs de les marques, anomenades euromarques, que atrauen o interessen més als joves. Ha donat les claus per tal de que una marca funcioni i sigui rentable.
Finalment s’ha obert el torn de preguntes. L’audiència, un cop més, s’ha mostrat activa i participativa mentre les dues conferenciants es passaven el torn de paraula amb complicitat i un somriure entre dents.
Nina Areny
Avui dimecres 18 de març a les 10 hores ha tingut lloc la conferència sobre Els joves també són audiència. Però, com són?. La moderadora Mireia Tomàs, supervisora de planificació d’Universal McCann, ha presentat a la ponent Pilar Pérez. Pérez és managing director de l’institut d’investigació Millward-Brown. També ha participat en el món de la docència i és la vocal d’AEDEMO.
La conferència s’ha basat en un estudi realitzat per la multinacional Millward-Borwn sobre el target dels joves. L’estudi tracta d’una radiografia sobre aquest grup, ja que és un dels més actius, agraïts i predisposats a rebre informació publicitària. S’ha realitzat en deu països europeus (en les principals capitals europees), entrevistant a més de 300 joves, tant a través de reunions de grup com d’entrevistes etnogràfiques (seguir al jove en les seves activitats quotidianes). Els joves tenen entre 18 i 25 anys i el percentatge d’homes i dones és equitatiu.
Tot i que es tracta de països molt diferents, hi ha hagut més similituds que diferències entre el target jove d’aquests mateixos. Les úniques diferències que s’han observat vénen donades a causa de la situació del país o bé de les arrels culturals dels joves. Seguidament Pilar Pérez ha fet un repàs dels joves dels diferents països (Espanya, França, Portugal, Alemanya, Itàlia, Polònia, Turquia, Rússia, Hongria i Txèquia).
La ponent ha seguit explicant que els joves tenen una “doble personalitat”, és a dir, volen viure el present, i ho demostren a través de l’oci però, també són conscients que s’han de preparar pel futur i han de fer un esforç, formant-se.
A més a més, els joves necessiten una activitat constant i intensa, necessiten relacionar-se, comunicar-se. D’aquí se’n deriva el “xip” tecnològic que porten integrat; l’hàbit tecnològic (ordinador, videoconsola, mòbil, portàtil, Ipod, etc.).
Una de les passions dels joves és viatjar; volen recórrer món però sense anar-se’n de casa dels pares.
Els joves viuen en una època de narcisisme i on la imatge externa té una importància cabdal. Aquests busquen un ideal de bellesa: els models. També ha augmentat notablement el culte al cos ja sigui a través de la cirurgia estètica o de l’anorèxia.
També ha exposat la idea que els valors tradicionals estan caducats. Per exemple: abans es feia el servei militar, ara ja no; el casament marcava un abans i un després, etc.
Però el que resumeix i fa una síntesi de la conferència és l’antiga frase de Descartes de: “Penso i després existeixo”, actualment modificada: “Canvio i després existeixo”. Que ve a dir que el ritme de canvi és frenètic i tot té una data de caducitat. D’aquí se’n desprèn el fenomen IKEA o Zara, que precisament consisteixen en comprar objectes o roba barata, per així poder-la canviar quan ens n’haguem cansat o bé quan la moda hagi canviat. Les aspiracions dels joves són tenir diners i èxit; triomfar en la vida. I les preocupacions són moltes però la que més es repeteix és la de trobar la pròpia identitat enmig de tants joves similars .
Pilar Pérez ha acabat la conferència fent un repàs de les marques, anomenades euromarques, que atrauen o interessen més als joves. Ha donat les claus per tal de que una marca funcioni i sigui rentable.
Finalment s’ha obert el torn de preguntes. L’audiència, un cop més, s’ha mostrat activa i participativa mentre les dues conferenciants es passaven el torn de paraula amb complicitat i un somriure entre dents.
0 Response to "Els joves europeus, un grup compacte i homogeni?"