Decidides, prodigioses, audaces, intrèpides, atrevides... Aquests són els adjectius que descriuen les periodistes catalanes que han encapçalat el debat titulat “ Al servei públic de l’audiència”. Estem parlant de Mònica Terribas i Montse Abbad, directora de TV3 i directora de TVE Catalunya, respectivament. Ambdues tenen un currículum immillorable i alhora defensen el mateix model de televisió pública.Són temps interessants, temps de crisi i d’incertesa. La caiguda de la inversió en publicitat i la fragmentació dels mitjans ha donat pas a nous canals de comunicació. El concepte massa ha deixat de ser massiu i és pertinent parlar de les audiències. Envers aquesta fragmentació, les televisions públiques aposten per fomentar l’esperit crític, potser aquest no les portarà a obtenir alts índex de share però, en canvi, els proporcionaran un servei útil a la societat que, en definitiva, és el seu principal objectiu.
Pel que fa a la intervenció de Montse Abbad, la directora ens fa una diferenciació entre 3 termes que sovint interpretem de la mateixa manera: share, audiència i espectadors. La importància de l’audiència en les televisions públiques no està determinada per el nombre d’espectadors, sinó per la qualitat del producte que s’ofereix. Aquest tret és compartit per la directora de TV3 ( Mònica Terribas) qui, de la mateixa manera, afirma que la intencionalitat de la cadena és transmetre uns valors: “Nosaltres hem de fer coses útils per la societat, la comunicació social és un ús molt valuós. Nosaltres hem de rendir comptes a la societat...”.
La diferència entre les televisions públiques i les privades és que les segones es caracteritzen per ser més competitives i per veure’s influenciades pel capitalisme i, en canvi ,les televisions públiques es mouen amb l’objectiu d’incidir socialment, d’oferir continguts útils i constructius en tots els àmbits comunicatius. És important tenir en compte la importància d’oferir un servei social i d’evitar el conflicte, com el que tenen les televisions privades de competir entre elles.
Mònica Terribas relatava a partir d’un exemple molt quotidià la societat en la qual ens trobem ara. Segons ella, vivim en un món on l’èxit està determinat per aspectes materials com per exemple qui té més cotxes, qui té més cases, qui guanya el millor sou, etc. Amb la televisió succeeix el mateix, qui té més èxit és aquella cadena que té un índex més elevat de share. I com bé afirmen i recolzen les dues directores,el share no és sinònim de tenir èxit, sinó que l’èxit de les televisions públiques s’ha de mesurar per la qualitat del seu producte, no per la quantitat.
Segons les dues periodistes, les televisions públiques tenen en compte si el producte és útil, fan públiques les audiències i volen incidir socialment creant una cohesió col·lectiva. Intenten penetrar en el cervell de l’espectador, no tant buscant els percentatges. No estem parlant d’unes televisions qualsevols, sinó d’una televisió pública potent que té en compte els ciutadans.
Tant Terribas com Abbad, han afirmat que les televisions públiques han de ser complementàries i no veure’s com una competència. La seva col·laboració donarà a l’audiència un producte de millor qualitat. Uns clars exemples són Serrallonga i 23-F que han contribuït a promocionar el talent català i, s’ha donat a conèixer una història que el públic necessitava saber.
Ha estat una conferència molt rica en continguts i valoracions respecte el panorama de la televisió publica actual i sobre l’efecte de les audiències en una era caracteritzada per la fragmentació. Com a cloenda, Mònica Terribas ha donat per finalitzada la conferència amb la afirmació “ ser fidel a un mateix és el més important a la vida”.
Carlota Saña i Montse Filló
0 Response to "La qualitat envers la quantitat"